dilluns, 26 de maig del 2008

Vida intensa

Sí, vida intensa molt moguda ja ja ja mogudes i més mogudes això és la passió per la misteriosa entrega total al dia a dia i al moment present. Són molts i molts els meravellosos moments en què podem aturar el temps i viure intensament i amb plenitud els regals que rebem al llarg del día. Potser un petó de colors o una abraçada de les bones o una mirarda o una caricia del nostre gos, bé no es el meu gos és del meu fill, el genial Moi un gos ben educat i molt carinyos´el Fàcil,
també el miau dels gatets t.ajuda a despertar i començar el nou dia perquè reclamen el seu menjar, oh i els galls i les gallines a l.altra banda de sa riereta són un plaer també de la vida i del meu passat que em recorda a " Cases D.Amunt " quan teniem l.eixida ben plena d.aviram. Un altre plaer del dia sentir les campanes desde el llit en la silenciosa nit i de sobte una trucada de telèfon d.algú que t.estima i et sotrageixa l'anima perquè no l.esperaves en aquell moment, i què em diueu dels emprenyadors sms que no paren, però a vegades t.omplen d.amor i de tendresa amb quatre lletres plenes de nostàlgia i sinceritat.
I la música que me'n dieu germans de la música que omple el paradís de l.ànima?
Oh!!! i el silenci . . . . I els colors dels verds després de la pluja i les preciositat de les flors vestides de tots colors ?
També la crida del mar omple uns espais per deixar.te embadalir per les ones que trenquen furioses per arribar a les platges dels món.
I en aquest món tant i tan meravellós val la pena al.lucinar.te per la vida i el que t.envolta i encara més dónar gràcies i més gràcies per poguer viure amb tanta intensitat la VIDA.
I gràcies també als meus increibles fills que són com estels que brillen sempre en el meu cel i que ahir un planeta que es diu Moi em va instalar el blog i un que es diu núvol m.ha fet descobrir de quins colors són els petons...
VISCA LA VIDA VISCA L.AMOR I TOT I MES !!!!!!!!
Powers forever i gràcies per ser.hi.

3 comentaris:

lia ha dit...

susieta!! moltes felicitats pel blog!! ja era hora que tinguessis un espai on escriure i poguer deixar-te anar, senseordre ni compromís, dir el que et vingui de gust quan et vingui de gust, clar que si!! fins ara!!

Anònim ha dit...

Caram quin càntic a la vida!
Veig que ja hi anem noia... veig que t'has tirat pel blog... Suposo que deu venir de familia ;-)

Anònim ha dit...

ke actualitzem o kè???